El daurat brillant impregna les nostres vides de nou
En el regne taronja de Donald Trump, de la sobreexcitació de verborrea, de les granellades feixistes de mascles barbuts i la monocromia sonora del reggaeton, l'or ha passat a ser a-daurat, de nou. Alguns diran que mai se'n va anar, i que el que, en temps passats, era més un valor segur, una inversió, que, en forma d'anells o penjolls, assegurava una reserva sempre canviable en temps de flaquesa, és ara un símbol de la misèria moral que impregna les nostres desgraciades vides capitalistes.
La lluentor, el brillant, el daurat, es va associar històricament a la llum solar, i se li va dotar d'una aura mística i divina en temps de déus sobrenaturals. En els temps en els quals els déus beuen Coca-Cola, i es tinyen, els valors religiosos són profundament prescindibles i el daurat emergeix com a símbol de poder i riquesa, de divinitat laica al servei del capital i de la demostració espúria que no tots els éssers humans són iguals en drets i oportunitats, ni tan sols tots els éssers humans són considerats fills d'eixe Déu embolicat en or místic del passat. Més aviat, que existeixen éssers superiors, aquells el poder dels quals resideix en la gran acumulació de riqueses i en la seua desvergonyida exhibició pública.
En aquest espai de reflexió, em propose partir d'una imatge en cadascuna d'elles, per a desembolicar l'embull visual i simbòlic i la toxicitat latent en la cultura visual contemporània. Hui partim del daurat, per a parlar de daurats que ens remeten a una radiografia social, bastant precisa, atés que les imatges, és a dir, allò que som capaces de visualitzar, ens parlen, per poc que siguem capaces de mirar, de què està passant en aquest món de símbols i de pura estètica. Encara que es tracte d'una estètica més anestèsica que filosòfica i més associada a pretendre que a ser.
El daurat torna a ser l'estètica del domini i del predomini, i com sempre funciona en aquests casos, els dominats tendeixen a imitar la simbologia de l'amo i opressor, perquè es perceba la seua estúpida adulació totxa i temorosa dels nous déus de cartó, i de les seues carteres repletes a base de l'explotació simbòlica dels seus súbdits, mediocres i imbècils.
En qualsevol botiga de bijuteria, ha desaparegut el mat, i tot és lluentor, però lluentor daurada. L'or vell, la plata o el bronze, van passar a millor vida, i el fals or blanc i el fals or daurat, no deixen espai per als quals no brillen i enlluernen, en aquest escenari de vanitats i deformacions en què la imitació de l'absurd s'ha convertit en la norma d'aquells que es creuen irreverents i que té la soga al coll sota les mans del seu amo feudal, que ara se saltirona entre criptomonedes.
El kitsch ja no existeix, perquè ha sigut superat per l'esquizofrènia pura, que ara ocupa càrrecs públics i de despatxos executius d'empreses amb logotips cada vegada més daurats. Ja no hi ha mal gust, perquè s'ha diluït el gust, entre la porqueria dels excrements permanents que pengen de les seues lluentors.
El regne del daurat ha arribat per a quedar-se, amb els seus reis ataronjats, o les seues reines d'ulls perduts, principesques de províncies. La lluentor del seu fulgor, ens encega, ens enlluerna, perquè no siguem capaços de veure més enllà. Per això, a les botigues de bijuteria tot ha de brillar molt forta, no poden quedar escletxes entre els quals mirar i veure el món, i sobretot, veure a la resta d'éssers humans que no brillen com l'or, però els ulls del qual ens miren com a iguals. La plaga daurada no ens permet veure el femer sobre el qual caminem carregant els nostres fermalls daurats, mentre el cel cau sobre els nostres caps i converteix el planeta en un infern de calor, foc i inundacions extremes.
Recordem, que la lluentor, no ens va deixar veure els informes científics que ens advertien, i com a miserables corbs negres, vestint apropiadament per al nostre funeral, ens hem deixat seduir per l'estètica daurada, pel seu versemblant, però mentider brille. El visual ha jugat de nou el seu paper i ens ha imposat les seues normes més bastes, perduts en el nostre analfabetisme de la mirada, estàvem indefensos davant el seu fulgor.
Però encara queda esperança. Si eres capaç de llegir i entendre el que una sola imatge, d'aparença aleatòria, ens diu. Acompanya'm en aquest recorregut per les imatges de la cultura visual contemporània, que amb una finalitat didàctica, provocadora i reflexiva òbric hui, per a tractar d'aplacar la lluentor encegadora de l'època daurada que ens està tocant viure aquests dies.
Benvingudes totes, persones de bona fe, o perdudes entre els fulgors de la lluentor de bijuteria que han creat per a encegar-nos, polirem la falsa lluentor fins que relluïsca la veritat mat i fosca de la seua natural condició. Gaudiu, almenys, amb aquesta xicoteta venjança, mentre no ens enceguen definitivament, i difoneu i compartiu la paraula que emana de la cultura visual.
© Ricard Ramon. ricardramon.cc